Les necessitats d’atenció religiosa dels treballadors dels estanys i de les salineres, establerts en aquest quartó després de la conquesta catalana de les illes en el segle XIII, va donar origen a la creació d’aquesta església. Es creu que entre els segles XIV i XV hi hagué una capella dedicada a Sant Jordi i que aquesta església ja hi era abans de l’any 1577 i va ser substituïda per una altra de més petita. L’aspecte més destacat d’aquest temple ve definit pels seus murs mestres oblics i pels merlets que rodegen la coberta superior i li aporten un caràcter de fortalesa. Aquest disseny estava justificat pels freqüents atacs pirates que es produïen en aquell temps en aquesta zona d’Eivissa. Originalment, l’església tenia una entrada lateral, així com en altres quartons com el de Sant Antoni, Balansat i Santa Eulària. Les capelles daten del segle XVIII, època en la qual ja no era tan necessari observar l’aspecte defensiu. Al segle XIX, l’interior del temple es va reformar notablement. Ja dins l’any 1990, es va instal·lar el retaule de l’altar major que està configurat per fragments de diversa procedència.

 

Mapa de situació
Més en Sant Jordi

Sant Jordi de Ses Salines

Pou Roig