Es Vedrà, Es Vedranell i els Illots de Ponent

HISTÒRIA

La zona de Cala d’Hort i els illots de Ponent són una de les principals àrees naturals d’Eivissa, la qual cosa justifica que es declarés com a ANEI mitjançant la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.
En febrer de l’any 2002 s’hi va declarar, mitjançant el Decret 24/2002, el Parc Natural de Cala d’Hort, cap Llentrisca i sa Talaia i les Reserves Naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent.

P1010124
conillera_IMG_0062
IMG_0007_4272 x 2848
IMG_0118
IMG_0215
IMG_0339
IMG_0413
IMG_0432
IMG_0566
IMG_0693
IMG_1898
IMG_9907
P1010115
P1010119

 

Des de març de 2005, amb l’entrada en vigor de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), la delimitació de l’àmbit protegit comprèn les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent, i l’àmbit marí que els envolta. L’aprovació de la LECO també va implicar l’inici del procediment per a elaborar un nou PORN (Pla d’ordenació dels recursos naturals), que no només s’ha d’aplicar a l’àmbit marí i als illots, sinó que també ha de protegir una franja d’Eivissa.

ESPAI NATURAL PROTEGIT

Les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent formen un espai natural maritimoterrestre protegit localitzat a l’oest d’Eivissa, en el terme municipal de Sant Josep de sa Talaia. Aquest espai està inclòs a la Xarxa Natura 2000 i per tant compta amb les figures de protecció LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus), a més de l’autonòmica ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès).

Els illots es concentren en dues agrupacions, d’una banda, el conjunt format pes Vedrà i es Vedranell i, d’una altra, els illots de Ponent, és a dir, sa Conillera, l’illa des Bosc, s’Espartar i ses Bledes: na Gorra, es Vaixell, na Bosc, els esculls d’en Ramon i na Plana. Tots ells representen autèntics tresors naturals on conviuen aus marines, sargantanes i invertebrats endèmics, a més, d’una flora de gran riquesa.

FAUNA

lagartija
Els illots són un dels llocs principals de cria d’aus marines i rapaces, com la gavina corsa (Larus audouinii), la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), la pardela balear (Puffinus mauretanicus), el falcó de la reina (Falco eleonorae), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) o l’ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus). En allò referent a aquesta última espècie, a l’illa de s’Espartar es localitza una de les colònies més importants del Mediterrani occidental.
Els invertebrats també estan ben representats, especialment els mol·luscos, com els caragols del gènere Trochoidea i els coleòpters.
La sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis), protegida per diferents normatives, presenta subespècies endèmiques als diferents illots que es diferencien per la seua mida i coloració. Els fons marins estan ben conservats i acullen una fauna rica i variada amb representants com les gorgònies (Gorgònia sp.), els dofins mulars (Tursiops truncatus) o peixos com els anfosos (Epinephelus sp.), entre altres.

FLORA

planta
Tot i les condicions extremes dels illots, moltes espècies vegetals sobreviuen. Es tracta de vegetals d’un gran valor ecològic amb poblacions molt vulnerables, per aquest motiu la seua protecció és totalment necessària. Els principals endemismes botànics són: Silene hifacensis, Diplotaxis ibicensis, Teucrium cossonii subsp. punicum, Asperula paui, Limonium pseudoebusitanum, etc. També són comunes espècies poc freqüents a les Pitiüses com el margalló (Chamaerops humilis) o la lleterassa (Euphorbia dendroides). A s’Espartar tenen especial importància les comunitats d’espart més extenses de les Pitiüses.
La flora submergida també és diversa i està representada principalment per praderies de fanerògames marines, entre les quals és destacable l’espècie endèmica del Mediterrani, la posidònia oceànica.

EL PAISATGE

El paisatge que conforma el conjunt dels illots és d’una gran bellesa i ens ofereix unes bones panoràmiques, tant des de la mar com des de les properes costes d’Eivissa. Destaca principalment la silueta des Vedrà, que emergeix de la mar com una de les imatges més emblemàtiques de les Pitiüses. L’espectacular alçada d’aquest illot, amb 382 metres al cim més alt de migjorn, així com la seua orografia escarpada fan que sigui un punt de referència paisatgístic únic.
La resta dels illots tenen elements que augmenten el seu atractiu, com la seua vegetació i alguns penya-segats imponents com els de s’Espartar i sa Canillera.

NORMATIVA

• Respecteu els diferents valors naturals que han determinat la protecció de l’espai. No agafeu plantes, animals ni elements arqueològics.
• Eviteu apropar-vos als illots, especialment durant l’època de cria de les aus (abril-juny), i recordin que no es permet desembarcar.
• Per a poder practicar la pesca submarina als voltants de les illots s’ha de demanar un permís a l’administració de les Reserves, independentment de la resta d’autoritzacions obligatòries expedides per altres administracions.
• Per a col·laborar en la preservació del fons marí, es recomana no fondejar en els alguers ( praderies de posidònia oceànica).
• Es permet la recol·lecció de la fulla d’espart a s’Espartar, però s’ha de disposar d’una autorització expressa de l’administració de les Reserves, independentment de la resta d’autoritzacions expedides per altres administracions. Per sol·licitar qualsevol autorització o demanar més informació us podeu dirigir a:

Oficina de les Reserves naturals
(c/ Murcia, 6, 07800 Ibiza.
Tel. 971 17 76 88 – Ext. 4)

MAPA

mapa_reservanatural