{"id":13233,"date":"2018-05-07T10:59:11","date_gmt":"2018-05-07T10:59:11","guid":{"rendered":"https:\/\/www.santjosep.net\/la-iglesia-sant-josep\/"},"modified":"2020-01-22T10:52:44","modified_gmt":"2020-01-22T09:52:44","slug":"lesglesia-de-sant-josep","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.santjosep.net\/ca\/lesglesia-de-sant-josep\/","title":{"rendered":"L\u2019esgl\u00e9sia de Sant Josep"},"content":{"rendered":"

Al cor del poble de Sant Josep<\/b> es troba aquesta imponent esgl\u00e9sia fortificada d\u2019una considerable al\u00e7ada. Sant Josep, a m\u00e9s de ser el patr\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia Universal, \u00e9s el patr\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia del nostre municipi.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la conquesta catalana, l\u2019illa es trobava dividida en 4 quartons<\/a>: quart\u00f3 de les Salines, quart\u00f3 de Portmany, quart\u00f3 de Balansat i quart\u00f3 de Santa Eul\u00e0ria.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Enciclop\u00e8dia d’Eivissa i Formentera – Consell d’Eivissa.<\/p><\/div>\n

Els pobladors de la zona meridional (des Vedrans i Benimussa<\/b>) del quart\u00f3 de Portmany reclamaren, l\u2019any 1726, a l\u2019arquebisbat de Tarragona <\/b>perm\u00eds per construir en aquesta zona meridional uns esgl\u00e9sia i un cementeri, ja que l\u2019esgl\u00e9sia ubicada a la zona que avui dia \u00e9s Sant Antoni de Portmany es trobava molt lluny, fet que els dificultava complir amb el culte religi\u00f3s.<\/p>\n

L\u2019arquebisbe de Tarragona, Manuel de Samaniego, va ser el que va concedir el perm\u00eds per edificar un nou temple.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

L\u2019any 1726, els feligresos iniciaren les obres de construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Josep. L\u2019encarregat de dirigir la construcci\u00f3 va ser el mestre d\u2019obra Pere Ferro<\/b>, natural de D\u00e9nia.<\/p>\n

La construcci\u00f3n dur\u00f3 de 1727 a 1731<\/b>. Las obras comenzaron en el a\u00f1o 1727, pero se interrumpieron en el 1730, debido a que Pere Ferro<\/strong><\/a> fou reclamat per a col\u00b7laborar en la reconstrucci\u00f3 del Convent dels Dominics de Dalt Vila, <\/b>que havia sofert danys a causa d\u2019un llamp caigut sobre el polvor\u00ed del baluard de Santa Ll\u00facia. Finalment, aconsegu\u00ed acabar l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Josep un any m\u00e9s tard.<\/p>\n

L\u2019exterior del temple emblanquinat<\/b> a l\u2019estil eivissenc presenta una fa\u00e7ana a la vora del campanar d\u2019espadanya, amb un portic\u00f3 i dues arcades: una frontal amb tres arcs, <\/b>constru\u00efda a la primera meitat del s.<\/b> XIX, <\/b>i l\u2019altra lateral que cobreix l\u2019entrada principal de la casa rectoral.<\/p>\n

\n
\n \"P1012833\"\/\n \n \n \n<\/div>\n
\n \"P1012938\"\/\n \n \n \n<\/div>\n
\n \"P1012871\"\/\n \n \n \n<\/div>\n
\n \"P1012849\"\/\n \n \n \n<\/div>\n
\n \"P1012859\"\/\n \n \n \n<\/div>\n\n<\/div>\n\n

<\/h2>\n

De la seva fa\u00e7ana crida l\u2019atenci\u00f3 l\u2019imponent campanar<\/b>:<\/p>\n

<\/h2>\n

\"\"<\/p>\n

Una dada curiosa \u00e9s que aquesta esgl\u00e9sia \u00e9s l\u2019\u00fanica de tota l\u2019illa que t\u00e9 un rellotge de sol<\/b>, el qual podem observar a la seva fa\u00e7ana.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

L\u2019interior de l\u2019esgl\u00e9sia consisteix en una nau principal coronada per una volta de mig punt<\/b> sostinguda per cinc arcs de la mateixa forma. A m\u00e9s, als seus laterals podem trobar diverses capelles.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Es conserva el p\u00falpit de fusta decorat per Jos\u00e9 S\u00e1nchez Oca<\/b> l\u2019any 1763, amb representacions dels misteris. Del mateix autor nom\u00e9s queda la imatge del Sant patr\u00f3, <\/b>el frontal de l\u2019altar major, una pintura a l\u2019oli de l\u2019Ecce Homo <\/b>i la trona de forma octogonal del 1762. Tamb\u00e9 s\u2019atribueixen a S\u00e1nchez Oca\u00f1a les imatges pintades cap a l\u2019any 1761 de la Divina Pastora<\/b> i de la Mare de D\u00e9u en els dos ovals que hi ha a l\u2019entrada de la \u2018\u2019capella fonda\u2019\u2019.<\/p>\n\n\t\t