{"id":30948,"date":"2022-01-18T13:13:04","date_gmt":"2022-01-18T12:13:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.santjosep.net\/veure\/natura\/la-posidonia-oceanica\/"},"modified":"2022-01-18T15:02:59","modified_gmt":"2022-01-18T14:02:59","slug":"la-posidonia-oceanica","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.santjosep.net\/ca\/veure\/natura\/la-posidonia-oceanica\/","title":{"rendered":"La posid\u00f2nia oce\u00e0nica"},"content":{"rendered":"

[vc_row enable_hue_rotation=”no” enable_text_marquee=”no”][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

La posid\u00f2nia oce\u00e0nica<\/h2>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row enable_hue_rotation=”no” enable_text_marquee=”no”][vc_column][vc_column_text]Una de les coses que m\u00e9s sorpr\u00e8n a tot aquell qui coneix per primera vegada la nostra costa \u00e9s descobrir la transpar\u00e8ncia de l\u2019aigua del mar. I com molts ja sabeu, aix\u00f2 \u00e9s gr\u00e0cies a aquesta meravellosa planta present a les nostres costes:La Posidonia.<\/strong><\/p>\n

A les illes Balears i a les Piti\u00fcses hi ha uns 750 km2 de praderies<\/strong> de posid\u00f2nia situades sobre fons arenosos i, en alguns casos, sobre fons rocosos, que aporten grans quantitats d\u2019oxigen i mat\u00e8ria org\u00e0nica.<\/p>\n

Les praderies de l\u2019arxip\u00e8lag balear es troben disseminades per diversos llocs, per\u00f2 sens dubte les principals concentracions es troben a ses Salines d\u2019Eivissa i Formentera<\/strong>, sud de Formentera, Sant Antoni de Portmany, sud de Menorca, les badies d\u2019Alc\u00fadia, Palma i Pollen\u00e7a a l\u2019illa de Mallorca i a Cabrera.<\/p>\n

\n
\n formentera_posidonia<\/a>\n
\"\"<\/div>\n \n \n<\/div>\n
\n IMG_4075<\/a>\n
\"\"<\/div>\n \n \n<\/div>\n
\n salinassigpac<\/a>\n
\"\"<\/div>\n \n \n<\/div>\n
\n IMG_4043<\/a>\n
\"\"<\/div>\n \n \n<\/div>\n
\n formentera_posidonia3<\/a>\n
\"\"<\/div>\n \n \n<\/div>\n
\n formentera_posidonia2<\/a>\n
\"\"<\/div>\n \n \n<\/div>\n
\n formentera_posidonia4<\/a>\n
\"\"<\/div>\n \n \n<\/div>\n\n<\/div>\n\n

Ses Salines d\u2019Eivissa i Formentera<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Cal mencionar que les praderies ubicades a Sant Josep (les del Parc Natural de ses Salines d\u2019Eivissa i Formentera) foren declarades Patrimoni Mundial<\/strong> per la UNESCO<\/strong> l\u2019any 1999, el mateix any en qu\u00e8 es declararen tamb\u00e9 Patrimoni Mundial llocs tan emblem\u00e0tics com el poblat fenici de sa Caleta<\/a>.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2\u2026 qu\u00e8 \u00e9s exactament la posid\u00f2nia? \u00c9s una alga? Quina \u00e9s la seua funci\u00f3?<\/p>\n

1. H\u00e0bitat<\/strong><\/h2>\n

Les praderies de posid\u00f2nia s\u00f3n una esp\u00e8cie localitzada en el mar Mediterrani que no hi ha a qualsevol altra part del m\u00f3n. Se\u2019n poden trobar fins als 30-40 m de profunditat, segons la transpar\u00e8ncia de les aig\u00fces..<\/p>\n

2. Dades Biol\u00f2giques<\/strong><\/h2>\n

\u2013 Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n

La posid\u00f2nia oce\u00e0nica \u00e9s una planta superior, i es diferencia de les algues perqu\u00e8 disposa de fulles, tija i arrels, a m\u00e9s de flors i fruits. Les seues flors ens indiquen que aquesta planta va ser terrestre i es va adaptar a viure sota el mar, ja que d\u2019aquesta manera les flors no necessiten atreure insectes per a la pol\u00b7linitzaci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n

Les fulles de la posid\u00f2nia tenen forma de cinta aplanada<\/strong>, d\u2019aproximadament 1 cm d\u2019ample i una longitud d\u2019entre 10 i 15 cm, en funci\u00f3 de l\u2019\u00e8poca de l\u2019any.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Els feixos de posid\u00f2nia oce\u00e0nica creixen formant extenses praderies subaqu\u00e0tiques constituint estructures molt estables i longeves (la praderia ubicada al Parc Natural de ses Salines d\u2019Eivissa i Formentera \u00e9s un dels \u00e9ssers vius m\u00e9s longeus del m\u00f3n<\/strong>).
\n
\n\u2013 Cicle anual<\/strong><\/p>\n

La posid\u00f2nia oce\u00e0nica presenta un clar cicle anual de creixement i p\u00e8rdua de fulles.<\/p>\n

A la primavera, coincidint amb l\u2019augment de la temperatura, les fulles de posid\u00f2nia creixen progressivament. Quan arriba l\u2019estiu, les fulles arriben a la seua longitud m\u00e0xima<\/strong> i s\u00f3n progressivament colonitzades per organismes i algues que s\u2019hi adhereixen, formant una densa capa d\u2019organismes ep\u00edfits.<\/p>\n

A la tardor, a causa de la disminuci\u00f3 de la temperatura de l\u2019aigua i a la major freq\u00fc\u00e8ncia de temporals, la planta perd les fulles.<\/p>\n

Durant l\u2019hivern, la planta disposa de poques fulles, curtes i joves. Les baixes temperatures hivernals fan que el creixement de la planta sigui m\u00ednim durant aquest per\u00edode, fins que arriba de nou la primavera.<\/p>\n

\u2013 Reproducci\u00f3<\/strong><\/p>\n

La posid\u00f2nia oce\u00e0nica \u00e9s una faner\u00f2gama marina, aix\u00ed que es reprodueix sexualment per flors i fruits. Les flors, rares i poc vistoses, s\u00f3n hermafrodites (disposen d\u2019\u00f2rgans sexuals masculins i femenins).<\/p>\n

La reproducci\u00f3 asexual \u00e9s la m\u00e9s freq\u00fcent en la posid\u00f2nia, es reprodueix a trav\u00e9s d\u2019estalons (brots de creixement horitzontal) i permet la propagaci\u00f3 de la praderia. Tamb\u00e9 s\u2019ha observat la reproducci\u00f3 asexual a partir de feixos sencers arrancats durant temporals, els quals arrelen en una nova localitzaci\u00f3 quan aquesta acompleix les condicions requerides.
\n
\n\u2013 Caracter\u00edstiques i import\u00e0ncia de les praderies<\/strong><\/p>\n

Les praderies de posid\u00f2nia oce\u00e0nica ocupen grans extensions<\/strong> en el litoral mediterrani, jugant un important paper en la din\u00e0mica sediment\u00e0ria (ja que mant\u00e9 el sediment imm\u00f2bil amb les seues arrels). Aix\u00f2 contribueix a l\u2019equilibri dels sediments quan formen esculls que funcionen com a barrera, protegint el litoral<\/strong> de les nostres platges de l\u2019erosi\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

A m\u00e9s,s\u00f3n zones importants de producci\u00f3 d\u2019oxigen<\/strong>, de cria i refugi de moltes esp\u00e8cies animals.<\/p>\n

D\u2019una altra banda, les praderies funcionen com a grans filtradores<\/strong>, col\u00b7laborant a mantenir l\u2019aigua marina neta i transparent.<\/p>\n

 <\/p>\n

Beneficis de la Posid\u00f2nia<\/strong><\/h4>\n

\u2013 Filtren l\u2019aigua, i la mantenen neta i transparent.
\n\u2013 Protegeixen les platges de l\u2019erosi\u00f3 i mantenen el litoral.
\n\u2013 Contribueixen tamb\u00e9 a atenuar l\u2019hidrodinamisme mar\u00ed, fet que provoca una disminuci\u00f3 dels seus efectes erosius.
\n\"\"<\/p>\n

3. Amenaces<\/h2>\n

Les amenaces que afecten les praderies de posid\u00f2nia oce\u00e0nica s\u00f3n nombroses. D\u2019una banda, la planta es veu molt influ\u00efda pel nivell transparent de l\u2019aigua, per la qual cosa hi ha un augment de la terbolesa<\/strong>, ja sigui produ\u00efda per la resuspensi\u00f3 de sediment o per un abocament, afectar\u00e0 negativament la praderia.<\/p>\n

D\u2019altra banda, com \u00e9s una esp\u00e8cie que creix a poca profunditat es sol veure afectada pel fondeig d\u2019embarcacions<\/strong>. El desconeixement per part de patrons i mariners genera que aquest fet sigui habitual, provocant el desarrelament directe de la planta<\/strong>.<\/p>\n

Diversos autors citen l\u2019efecte negatiu que realitza sobre les praderies de posid\u00f2nia oce\u00e0nica l\u2019aparici\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies d\u2019algues invasores<\/strong> a les aig\u00fces mediterr\u00e0nies, com podrien ser el cas de Lophocladia lallemandii<\/em> o Caulerpa racemosa<\/em>.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

4. Dades curioses<\/strong><\/h2>\n

\u2013 En el passat, les fulles de posid\u00f2nia s\u2019utilitzaven com a a\u00efllant als terrats de les cases pageses, com a llit per al bestiar i per a embalar materials fr\u00e0gils.<\/p>\n

\u2013 Actualment s\u2019est\u00e0 estudiant la possibilitat d\u2019utilitzar-la per a la producci\u00f3 de biog\u00e0s<\/strong>.<\/p>\n

\u2013 S\u2019estima que t\u00e9 uns 100.000 anys<\/strong> (creix entre 1 i 2 cent\u00edmetres a l\u2019any)..<\/p>\n

\u2013 Un metre quadrat de praderia pot produir 14 litres d\u2019oxigen al dia<\/strong>.<\/p>\n

\u2013 Al voltant de 1.000 esp\u00e8cies<\/strong> diferents d\u2019animals conviuen a les praderies de posid\u00f2nia gr\u00e0cies al fet que els proporciona refugi i aliment<\/strong>.<\/p>\n

 <\/p>\n

5. M\u00e9s informani\u00f3 sobre la Posid\u00f2nia:<\/h2>\n

PROJECTE \u2018\u2019VIU LA POSID\u00d2NIA\u2019\u2019<\/a>
\n<\/strong><\/p>\n

Amb l\u2019objectiu de divulgar la seua import\u00e0ncia als residents i turistes de l\u2019illa, l\u2019Ajuntament d\u2019Eivissa inaugurava \u2018\u2019Viu la posid\u00f2nia\u2019\u2019, un projecte per a conscienciar i informar sobre la import\u00e0ncia i l\u2019atenci\u00f3 de la posid\u00f2nia, que inclou activitats que combinen art, natura i gastronomia.<\/p>\n