{"id":30559,"date":"2022-01-13T16:46:55","date_gmt":"2022-01-13T15:46:55","guid":{"rendered":"https:\/\/www.santjosep.net\/veure\/patrimoni-i-cultura\/antiguo-muelle-salinero-de-la-xanga\/"},"modified":"2022-01-18T11:51:24","modified_gmt":"2022-01-18T10:51:24","slug":"antic-moll-saliner-de-la-xanga","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.santjosep.net\/ca\/veure\/patrimoni\/antic-moll-saliner-de-la-xanga\/","title":{"rendered":"Antic moll saliner de la Xanga"},"content":{"rendered":"

[vc_row enable_hue_rotation=”no” enable_text_marquee=”no”][vc_column][vc_column_text]L\u2019illa d\u2019Eivissa<\/strong> acumula segles d\u2019intensa activitat comercial que es remunta a l\u2019\u00e8poca p\u00fanico-fen\u00edcia<\/strong> i que es va prolongar i incrementar sota les successives pres\u00e8ncies colonitzadores de cultures com la romana, l\u2019\u00e0rab i la cristiana<\/strong>.<\/p>\n

Els recursos naturals van ser la mat\u00e8ria primera essencial que va servir per moure una incipient economia que, amb el pas del temps, convertiria l\u2019illa en un important centre exportador. D\u2019entre els productes que van formar part d\u2019aquest cat\u00e0leg, la sal va ocupar, sense cap mena de dubte, un lloc preeminent. L\u2019explotaci\u00f3 salinera<\/strong> ja \u00e9s reportada per algun cronista \u00e0rab, i s\u2019estima que va comen\u00e7ar cap al 540 a.C.<\/p>\n

De la primig\u00e8nia estructura productiva en queden vestigis a diversos punts de l\u2019extrem sud de l\u2019illa, com ara els antics punts de c\u00e0rrega<\/strong> del preuat mineral, que era embarcat per transportar-lo a la ciutat.<\/p>\n

Un d\u2019aquests punts de c\u00e0rrega se situa al darrere del promontori sobre el qual es divisa la torre de guaita de la Sal Rossa<\/a>, a la caleta denominada la Xanga<\/a>. All\u00ed, entre altres elements de suport, es va construir un moll des del qual, des de l\u2019\u00e8poca fen\u00edcia, s\u2019acumulava la sal obtinguda dels primers estanys saliners. Per\u00f2 va ser al S. XVI<\/strong> quan aquest enclavament va viure la seva m\u00e0xima activitat.<\/p>\n

Les restes visibles s\u00f3n escasses, un bra\u00e7 petri d\u2019una trentena de metres que s\u2019endinsa al mar en blocs dispersos i a poc a poc es va desdibuixant a mesura que se submergeix. Tot i aix\u00ed, una vegada all\u00ed, el passejant pot imaginar per qu\u00e8 aquest indret va ser el punt triat per a la construcci\u00f3 del moll: la caleta es troba a poca dist\u00e0ncia de la ciutat i la seva configuraci\u00f3 en mitja lluna, amb un petit illot al davant, li proporcionava l\u2019abric suficient perqu\u00e8 hi amarressin petites naus i es poguessin dur a terme els treballs de c\u00e0rrega i estiba corresponents.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row full_width=”stretch_row_content_no_spaces” enable_hue_rotation=”no” enable_text_marquee=”no” el_id=”galeria”][vc_column][vc_column_text]